728x90 AdSpace

Tancament
13 de desembre de 2011

On pot retallar el president Mas?



On pot retallar el president Mas? (versió PDF)


Hi ha molts llocs on retallar




Sou brut anual (sense dietes, ni altres retribucions):

Artur Mas: 144.030,12 €
Secretari/a General de qualsevol Conselleria: 84.078,50 €



Dietes (i a més tenen cotxe oficial!):

- Artur Mas: 21.605 €
- Joana Ortega: 21.605 €
- J. M. Pelegrí: 30.156 €
- Joaquim Nadal: 30.156 €
... fins a 9 consellers!







Expresidents de la Generalitat de Catalunya:

- Sou vitalici fins als 65 anys, del 80 %
- Pensió vitalícia del 60 %
- 3 llocs de treball adscrits al seu servei (un nivell 30 i dos nivells 22) x sistema
de lliure designació.
- Pressupost x despeses d’oficina, lloguer...
- Cotxe oficial amb mosso.
- Serveis de seguretat: un escamot de 4 o 5 mossos d’esquadra d’escorta.


LLEI 6/2003, de 22 d’abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat.







Els sous dels diputats del Parlament de Catalunya són:

70.000 € anuals de mitjana
+ 18.000 € anuals x càrrec
+ 25.000 € /any x dietes





La despesa en fotografies dels presidents de la Generalitat:

Mas: 5.324,78 €
Montilla: 7.710,40 €





El Govern gasta 281.750€ en acomiadaments.

Són les despeses dels advocats i assessors que han executat els acomiadaments en empreses
públiques







La mitjana dels sous dels empleats públics sense comptar els alts càrrecs és de 1.308,00 €/mes i
 

ENS VOLEN RETALLAR MÉS?

On pot retallar el president Mas? (versió PDF)


***********************************************


 
Sense títol Per Roger Palà. Publicat a Nació Digital.cat el 29 de novembre de 2011.

Pocs dies després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre, el Govern de la Generalitat, a més d'anunciar un increment de les taxes universitàries, del preu del metro i el bus i del cànon de l'aigua, feia explícita la voluntat de retallar de nou el sou dels treballadors públics. Des que l'executiu encapçalat per Artur Mas va començar a aplicar les anomenades “polítiques d'austeritat”, aquest ha estat un dels col·lectius més afectats per la tisora.


I és que els funcionaris són un objectiu fàcil. El tir al blanc contra el treballador públic és tota una tradició en aquest país: no hi ha setmana que no aparegui algun informe de les caixes d'estalvi, algun dossier d'ESADE o algun opinador espavilat blasmant sobre l'elevat nombre de funcionaris, el cost que suposen i com viuen de bé en relació a la resta de mortals. El bombardeig mediàtic ha generat la percepció que a Catalunya, de funcionaris, n'hi ha massa. I que, a més, són tots una colla de dropos improductius amb la feina assegurada de per vida.

És cert, però, tot aquest discurs? 
 
Un cop d'ull a les fonts documentals més bàsiques ho desmenteix. El Butlletí Estadístic de Personal de l'Administració Pública de l'any 2009 assenyala que a Catalunya hi ha un total de 302.607 treballadors públics. La ràtio és d'un per cada 24,3 habitants, la més baixa de tot l'Estat espanyol (on la mitjana és d'un treballador públic per cada 17 habitants). A Suècia hi ha 8 habitants per funcionari, a Finlàndia 9, i a França i Bèlgica, 12. Catalunya, de fet, està a la cua de la UE 15 en aquesta matèria. El catedràtic d'Economia Vicenç Navarro –quan el deixen parlar- posa l’accent en una confusió habitual: només el 22% dels treballadors públics són funcionaris. La gran majoria, doncs, són personal interí, laboral o eventual: vaja, que de feina per tota la vida, res de res, com a mínim per a la majoria. 
 
De fet, un informe de CCOO assenyala que la taxa de temporalitat al sector públic està bastant per sobre que la del sector privat. A Catalunya, el primer semestre de 2009 i segons dades de l'Enquesta de Població Activa, va ser d'un 24,8% (al sector privat, en canvi, va ser del 16,6%). I pel que fa als sous espectaculars, posem-ho també en quarantena. Segons dades de CCOO, 9.000 dels prop de 19.000 funcionaris del personal d'administració i tècnic que treballen a Catalunya tenen un salari entre els 1.200 i els 1.500 euros bruts mensuals. Pel què fa al personal laboral, 7.155 cobren un sou entre els 1.200 i els 1.556 euros bruts, i poc més de 3.000 estan per sobre dels 1.600. Un total de 4.421 estan per sota dels 1.500 euros bruts. I això era abans que s'apliqués la primera onada de retallades. Segur que hi haurà sous desmesurats –també n'hi ha a l'empresa privada- però seran l'excepció.

És probable que els treballadors públics catalans tinguin millors condicions laborals que molts precaris i autònoms. Per tant, pot ser lògic que hi hagi part de la societat que consideri que són uns privilegiats. Qui així ho cregui, però, s'equivoca. Tenir un contracte laboral digne, cobrar a final de mes la teva nòmina, fer un horari més o menys definit, disposar de pagues extres i dies de vacances remunerades... no són privilegis. Són drets. Uns drets que els treballadors han aconseguit a base d'anys de lluita. En l'actual context de doctrina del xoc, convé no deixar-se entabanar pel discurs que assenyala el qui està una mica millor que tu com a responsable de tots els teus mals. El problema de debò és un altre: es diu capitalisme, i no el solucionarem retallant els sous dels funcionaris o tancant quiròfans d'hospital. 
 
Ser-ne conscients seria un primer pas per començar a posar fil a l'agulla.

  • Comenta amb Blogger
  • Comenta amb Facebook
Item Reviewed: On pot retallar el president Mas? Rating: 5 Reviewed By: Federació CCOOEducació
Scroll to Top