728x90 AdSpace

Tancament
12 de març de 2012

La crisi com a excusa per a les retallades


CCOO convoca  vaga general contra el desmantellament dels nostres drets socials i laborals i en defensa dels serveis públics. Perquè hi ha alternatives






El Govern català i espanyol estan imposant unes polítiques d’austeritat amb retallades molt marcades de la despesa pública social i dels drets laborals i socials dels treballadors i treballadores.

Aquestes retallades s’han presentat com necessàries i inevitables per a "recuperar la confiança dels mercats financers”. Retallades que no són més que l’aplicació de mesures que fa anys que estan en els programes dels partits de dretes i de la patronal. Una simple anàlisi de les dades mostra que, malgrat el que han retallat i volen seguir retallant, la famosa “confiança dels mercats” no ha aparegut.

El Govern català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’”Estat del benestar” i afeblir els serveis públics més bàsics (sanitat, educació, serveis socials, transports, mitjans de comunicació, etc). Uns serveis públics desprestigiats i febles són la garantia que els i les ciutadanes buscaran l’alternativa en serveis privats.

Amb l’excusa de la crisi s’estan liquidant els drets que es varen aconseguir amb l’esforç i la lluita de milions de persones, i amb el sacrifici personal i de la pròpia vida d’una enorme quantitat de lluitadors i lluitadores. Nosaltres tenim l’obligació d’aturar aquest procés per poder mirar als ulls els nostres fills i filles; els hem de deixar una societat millor que la que nosaltres hem viscut.

L’anàlisi de la campanya d’atacs contra els nostres drets n’indica clarament la intencionalitat:

-Maig del 2010: es redueix  un 5% de mitjana el salari del personal de les Administracions Públiques. Es demanava “solidaritat” als qui tenien una feina estable, però també es redueix al personal interí i substitut i al personal laboral de les AAPP. Però ja posats, també al personal de l’ensenyament i la sanitat concertada, tant el pagat de forma delegada per la Generalitat com al de pagament directe, i ja que passaven per allà, també al de les mútues de salut. Vist això, les diferents patronals comencen a exigir rebaixes salarials a les empreses privades, com és el cas d’algunes empreses que gestionen llars d’infants municipals. L’IPC anual s’incrementa un 3’3%. Per si no n’hi havia prou, el govern de Zapatero aprova una reforma laboral que facilita l’acomiadament, amb l’excusa de crear nova ocupació.  I ja hem vist els resultats.

-Any 2011: com ja havien anunciat, queda consolidada la rebaixa salarial amb la congelació salarial. Però a més, es retallen plantilles i s’incrementa la càrrega lectiva als docents de l’ensenyament públic. També es redueixen els mòduls econòmics dels centres d’atenció a la discapacitat, cosa que aprofiten les patronals per intentar empitjorar les condicions laborals. A més a més, s’apuja l’IVA, consolidant un increment de l’IPC del 2%. A les universitats públiques, comencen a presentar-se plans per destruir centenars de llocs de treball, tant de Personal Docent i Investigador, com de Personal d’Administració i Serveis, i per ofegar econòmicament la universitat amb la clara intenció d’acabar amb la seva autonomia i encarar una propera privatització. Al lleure educatiu, les patronals intenten empitjorar les actuals condicions laborals durant la negociació del III Conveni Col·lectiu.

-Any 2012: a la congelació salarial del nou govern del PP, s’afegeix la retallada salarial del 3% generalitzada a les persones que treballem per la Generalitat, incloent el dels centres concertats, i la no aportació al Pla de Pensions i al Fons d’Acció Social, a més de l’empitjorament del pagament de la incapacitat temporal. També ens anuncia que poden haver-hi noves retallades properament. Es torna a incrementar la jornada lectiva de les persones coordinadores de l’ensenyament públic per evitar contractar les persones necessàries per fer front a l’increment d’alumnat, i s’incrementa la retallada salarial al professorat substitut i al de menys de 6 anys d’antiguitat, endurint els criteris d’accés al cobrament del més de juliol i al primer estadi respectivament. Al sector d’ensenyaments no reglats (idiomes, formació contínua, música...), continuen amb les negociacions del conveni, bloquejat des del 2008, a causa dels intents de la patronal d’aconseguir  40 hores lectives a la setmana. Per si no era suficient, s’incrementa l’IRPF a totes les rendes del treball, com hem pogut comprovar a la nòmina del mes de febrer, i s’augmenten els preus dels transports públics, els serveis d’aigua, electricitat i gas, els combustibles...

·  I ara la Reforma Laboral:

-    Facilitarà l’acomiadament per qüestions econòmiques, ja que s’inclourà una caiguda d’ingressos, que no pèrdues, durant tres trimestres consecutius.
·   Elimina la supressió de l’autorització administrativa per l’acomiadament col·lectiu (ERO) i per a la suspensió dels contractes o reducció de jornada.
·   S’aplicaran les mateixes causes d’acomiadament al Sector Públic, de moment al personal laboral, però l’aplicació es realitzarà en el marc de la futura normativa per corregir els desequilibris financers del sector públic i el seu redimensionament, cosa que podria estendre la mesura al personal funcionari.
·   Es rebaixa la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats en lloc de les 42 actuals. A més, es torna a suprimir els salaris de tramitació, com va fer el govern d’Aznar al 2002, i que va retirar després de la Vaga General del 2002.
·   Es pot acomiadar de forma procedent si es falten 9 dies per malalties de curta durada, durant un període de 2 mesos.
·   Es crea un nou contracte “indefinit”, amb acomiadament lliure i gratuït durant un any.
·   Es prioritza el conveni col·lectiu d’empresa per sobre de qualsevol altre. A més, es facilita la inaplicació del conveni en matèria salarial, de jornada, horari, funcions...  I si un conveni no es renova en dos anys després de la finalització, s’elimina la seva vigència.
·   Es podran modificar les condicions de treball sense cap causa per part de l’empresari;  si el treballador/a no l’accepta es considerarà acomiadament procedent, amb 20 dies per any de servei i amb un límit de 9 mesos de salari.
·   I els aturats que cobrin prestació, a fer serveis per a la comunitat, igual que alguns condemnats per delictes quan volen no ingressar a la presó.

No és una crisi, és una estafa

Perquè aquests retalls de drets a les persones treballadores, ni estan reactivant l’economia ni estan creant ocupació. Es tracta, claríssimament, d’una transferència de rendes des de la classe treballadora cap a una minoria privilegiada, gràcies a les polítiques dels governs.

Existeixen altres alternatives, que passen per combatre el frau fiscal i fer una fiscalitat en la que paguin més les persones que tenen més ingressos; que apostin pels serveis públics, incrementant el percentatge de persones que hi treballem als nivells dels països europeus més avançats; que una potent banca pública garanteixi el crèdit a les famílies i a les empreses... És a dir, que l’Estat intervingui en l’economia per garantir la vida digna de totes les persones.

El paper dels sindicats

Des d’abans del 2008, les CCOO venim denunciant aquestes situacions malgrat els intents dels mitjans de comunicació de silenciar-ho. Hem promogut tota classe de mobilitzacions, des de tancaments en centres de treball fins a vagues generals, passant per múltiples manifestacions, però també hem fet mostra d’una gran responsabilitat arribant a acords difícils amb els governs i amb la patronal. Nosaltres no mobilitzem perquè sigui la nostra feina, sinó per mostrar la força que tenim a l’hora de poder negociar acords que defensin i millorin les condicions de vida i de treball de la classe treballadora.

I sembla ser que som una molèstia per a la classe dirigent, ja que sinó no s’entendria la campanya de desprestigi orquestrada pels mitjans de comunicación i la dreta, plens de falsedats i calumnies a l’organització i als seus dirigents.

Ara més que mai, les persones que depenem d’un sou hem d’estar al costat de les nostres organitzacions i acudir massivament a les seves convocatòries.

T’hi esperem; el futur depèn de la teva lluita present.

  • Comenta amb Blogger
  • Comenta amb Facebook
Item Reviewed: La crisi com a excusa per a les retallades Rating: 5 Reviewed By: Federació CCOOEducació
Scroll to Top