728x90 AdSpace

12 de nov. 2012

#14N document efectes crisi i visió de gènere


Dona i mercat de treball


Secretaries de la Dona de la CONC i de la UGT

La discriminació per raó de sexe no és un fenomen nou; no obstant això, la crisi econòmica que travessem i les respostes donades per les polítiques que sestan duent a terme suposen un increment important deles desigualtats de gènere i una gran reculada dels avanços assolits en matèria d'igualtat en les últimes cades.

Les dones patim situacions de desigualtat estructural en el mercat de treball; unes situacions marcades, entre daltres, per la bretxa salarial i prestacional entre homes i dones, la desigualtat ocasionada per la segregació del mercat laboral, la precarització dels sectors més feminitzats, la penalització de la maternitat a lhora daccedir i mantenir-se en el mercat, la discriminació de les dones en laccés a la formació connua i la feminització del treball parcial i les polítiques de permisos, que assumeixen la conciliació de lavida laboral, personal i familiar com una qüestió de dones.

Durant el peode de creixement econòmic sostingut, les desigualtats registrades pel que fa a l’ocupació femenina respecte la masculina shan mantingut en uns valors clarament desfavorables per a les dones.

Lactual situació de crisi econòmica és molt preocupant, perq sumades a les desigualtats existents sobserven seriosos problemes destancament o de retrocés en relació a la quantitat i qualitat de locupació de les dones.

La crisi ha comportat la destrucció massiva de l'ocupació, però a lhora dintentar establir mesures que intentin revertir la situació, sha posat lèmfasi públic i polític principalment en la que afecta la mà d'obra masculina, i shan ocultat els greus efectes en lesdones.

En un escenari de crisi com lactual, moltes indústries opten per la deslocalització de les fàbriques o pel tancament parcial o total de les instal·lacions en el nostre país i amb lincrement datur corresponent. Aquesta situació té un impacte directe amb la capacitat de negociació de les persones que es veu minvada, i comporta, en molts casos, una rdua de condicions laborals i una disminució dels salaris per seguir mantenint la seva taxa de beneficis.  El  sector  de  serveis  i  datenció  a  les  persones,  no  deslocalitzable  i  molt feminitzat, és un delsmés afectats.

Cada vegada és més evident que les dones estan sent perjudicades profundament i en major mesura que els homes per les mesures que s'estan adoptant. La crisi no només s'ha originat per les hipoteques escombraries, l'esclat de la bombolla immobiliària, la desregulació dels mercats financers i el regnat dels dictats financers sobre els polítics i els ecomics, sinó que també respon a causes estructurals basades fonamentalment en l'increment de la desigualtat.

Hi ha situacions de desigualtat que sintensifiquen en un entorn de crisi:

La  invisibilitat  que  pateixen  les  qüestions  dgènere  es  dona  amb  cruesa  en  la protecció per latur, que és desigual per a les dones, ja que aquestes, davant el major pede la contractació temporal i a temps parcial, han generat menys drets per a la percepció de les prestacions. La cobertura per l’atur de les dones se situa vint-i-sis punts per sota dla dels homes, i a més, continuen sent les que més suporten, en nombre, l’atur de llarga durada.

El treball temporal (superior en les dones) però, sobretot, locupació a temps parcial, es configura com un element important de desigualtat i segregació laboral per a les dones.

Tenim un model productiu que menysprea el potencial de coneixement, experiència i talent que representen les dones. L'alt nivell formatiu que lesdones han anat assolint en els darrers anys, no es veu reflectit directament en els llocs que aconsegueixen en el mercat laboral, encara que les que tenen més nivell destudis tenen més possibilitats docupació.

Es mantenen branques d'activitat per tots dos sexes,sectors hegemònicament masculins o femenins i qualificacions específicament femenines o picament masculines, que sacompanyen, a més, de diferents valoracions socials i econòmiques d'unes i altres feines, sempre desfavorables cap a les dones.
A tots aquests elements cal afegir que ai com les dones han entrat en el mercat laboral, els homes no ho han fet dins de lesfera domèstica i dels treballs de cura, per la qual coshi ha una subrepresentació molt elevada dels homes en aquest espai.

Les qüestions que plantegem analitzades en el context actual, ens porten  patir unes conseències molt negatives. La crisi ecomica està afectant amb major intensitat a les dones joves, al col·lectiu de majors de 45 anys que demanden ocupació i, molt especialment, a les dones que superen els 52 anys.

Constatem una concentració de latur femení entre les dones de 25 a 44 anys que mostra que, malgrat ser el grup dedat on també és concentra més locupació femenina, les dones adultes  en  ledat  central  dactivitat  laboral  i  reproductiva  tenen  moltes  dificultats  per mantenir la seva ocupació, o per tornar-ne a tenir un cop lhan perduda.

La feminització de la pobresa no només es manté si que les situacions empitjoren, i ara shi afegeixen nous perfils. Amb aquestes dades datur, la pobresa està augmentant en les famílies treballadores que han de dependre de l’escàssou de les dones. Les famílies monoparentals amb una dona al capdavant   i les dones que viuen de una pensió de viduïtat han passat a engrossir les bosses de pobresa. A més, les jornades interminables que moltes delles es veuen obligades a fer per portar diners a casa es reflecteix en la seva salut.



Lesmesures preses pels nostres governs contra la crisi estan tenint efectes molt perversos cap a les dones.

Les polítiques de contenció salarial, ladisminució de les rendes en les llars, l'augment de l'endeutament   i   laprimament   de sector   bli intensifiquen    aprofundeixe les desigualtats. Les polítiques de retallades que s'estan duent a terme sense tenir en compte laposició diferent en la qual es troben homes i dones en la nostra societat, accentuen les desigualtats entre tots dos sexes i contribuiran a l'augment de l'empobriment de les dones i de la discriminació que suporten. Regulacions com la reforma laboral, no només no ajuden a solucionar aquests problemes, si que empitjoren les condicions laboral i vitals de les persones treballadores.   Lesqüestions relatives a la igualtat, conciliació etc.. han estat fortament atacades per una normativa, que lluny de resoldre els problemes del mercat de treball, aprofundeix les diferències i deixa en pitjors condicions tots aquells que ja patien una situació de feblesa en el món del treball.

L'impacte de les rebaixes generalitzades de l'estat de benestar social, a través de les retallades socials i de la despesa pública en general, que efectuen de forma dràstica, devastadora, indiscriminada i desquenes a l'anàlisi de l'impacte de nere, no tindrà el mateix efecte per a les dones que per als homes.

La presència de les dones al món laboral retribuït s'ha fet sobre la base dun pacte social no escrit respecte els rols dhomes i dones, i per tant, sense resoldre el conflicte que suposa  treballar  fora  de  casa  i  atendre  les  responsabilitats  familiars.  Les  dones  han assumit majoritàriament la doble tasca des del principi, per ser les que tradicionalment duien a terme les labors de les cures domèstiques i familiars. Tot just  començavem a visualitzar quel'atenció de menors i daltres familiars en situació de dependència havia d'enfocar-se com un problema de la societat i no com un conflicte privatiu de les dones i que, per tant, era imprescindible comptar amb uns serveis públics de qualitat per atendre aquestes necessitats de lescures.

En  la  situació  actual,  qualsevol  retallada  en  la  despesa  pública  que  redundi  en  una reducció o eliminació de serveis públics dirigits a lacura i l'atenció de menors i a daltres persones amb depenncia, suposa una doble reculada per a les dones. Per una banda, es tornen a veure obligades assumir el doble paper de dona treballadora i cuidadora, i alhora, estan directament afectades per la destrucció docupació al sector públic, i per l’empitjorament de les condicions de treball en aquests sectors que, no ho oblidem, estan fortament feminitzats.

Les  retallades  en  els  serveis  socials  i  atenció  a  la  dependència,  la  sanitat  o l’educació, tenen comreflex directe un empitjorament de les condicions detreball de les dones, i comporten un increment de les càrregues de treball, tant en làmbit professional comen tant que usuàries dels serveis o davant la obligació dassumir elles les atencions que el sector públic ha deixat de donar.

La assumpció de tasques de cura i acompanyament a dependents i gent gran per part de les dones de la família, no només és un pas enrere per a les dones, sinó que comporta un empitjorament en 
latenció de lespersones en situació de dependència.

Mesures com leliminació de les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores no professionals tenen un impacte directe en les futures pensions daquestes persones.

Mesures com el copagament sanitari i taxes com l’euro per recepta afecten principalment pensionistes, la majoria dels quals són dones. La manca de visió de gènere en matèria de salut, fa que no es tingui en compte l’impacte que aquest copagament o l’augment de llistes despera o les llistes de medicaments exclosos en les  malalties més feminitzades, i les fan més invisibles que mai.

En un context enquè les famílies afronten la impossibilitat de pagament daquests serveis, les retallades en les escoles bressol i les retallades en les beques menjador tenen com a conseqüència lassumpció per part de les famílies de la cura dels infants, querecau de nou especialment en mares i àvies.




Mesures com la liberalització dhoraris comercials (Reial decret espanyol, denunciat al TC per laGeneralitat per invasió de competències), tornen a incidir en la idea de supeditar la conciliació i les polítiques dels usos del temps a les necessitats de les empreses, i denoten un tractament de les persones no com a ciutadanes amb necessitats si com a persones consumidores.

Les accions i polítiques de millora de la coresponsabilitat han caigut de totes les agendes politiques. La no posada en marxa del permís de paternitat  de quatre setmanes, nés una bona mostra. No només dificulta latenció dels infants per part dels pares, si que aprofundeix en les dificultats daccés de les dones en el mercat de treball en tant que se les veu, a diferència dels seus companys, com a no disponibles per treballar quan decideixen ser mares.

Les retallades i congelacions de les pensions, ai com els subsidis i la Renda Mínima d’inserció comporten una menor capacitat adquisitiva de les persones que les perceben. Les dades ens parlen duna feminització de les pensions i de les perceptores daquestes rendes, i converteixen les dones, novament, en diana daquestes retallades.

Davant lempitjorament de la situació econòmica de les famílies, hi ha un impacte de l’atur sobre lesdones pensionistes que, en comptar amb els ingressos fixos de laseva pensió, acaben suportant tam la despesa familiar dels fills.

Ens trobem davant duna situació econòmica molt complicada, que està servint dexcusa per imposar una determinada ideologia sobre els drets de les dones i el seu rol en la societat. Entenem que la manca danàlisi de gènere de les mesures a prendre no és neutre, i que respon a una concepció política determinada que vol imposar el seu model aprofitant la feblesa dalguns dels drets de les dones que encara no estan consolidats. Creiem que la reforma de la Llei de lavortament és un clar exemple daquests passos enrere en matèria digualtat.

A lEstat espanyol, el 14 de novembre hi haurà una vaga general, també hi haurà vaga en daltres països de la UE, fet que es produeix per primer cop en la història. A més, al nostre país la vaga compta amb especials singularitats com és el suport a  la convocatòria per part de la Cimera Social i Prou Retallades. Aquest fet la converteix en una vaga que va més enllà dels centres de treball, ja que adquireix una notable dimensió social com expressió del rebuig de la majoria social a unes polítiques que ens enfonsen en el pou de la recessió i generen cada cop més atur, que desarticulen el nostre sistema de relacions laborals i que empobreixen el país, i amb ell, la majoria de treballadors i treballadores, a tot el conjunt de la ciutadania.

Per tot això, les entitats sotasignades volem fer una crida a les entitats de dones, i a les dones particulars, a adherir-se a la convocatòria de vaga general el proper dia 14 de novembre. Ningú no ens regalarà els nostres drets, però necessitem estar juntes i fer-nos visibles perquè no ens els prenguin!!!





El 14 de novembre fem vaga (+)

Document elaborat per les Secretaries de la Dona de la CONC i de la UGT, on s'expliquen els efectes perversos per a les dones que provoquen les polítiques dels governs davant la crisi. 


-----------------------------------


  • Comenta amb Blogger
  • Comenta amb Facebook
Item Reviewed: #14N document efectes crisi i visió de gènere Rating: 5 Reviewed By: .
Scroll to Top