728x90 AdSpace

29 d’oct. 2018

Una professora denuncia discriminació pel fet de ser mare sota l'empara del Decret de plantilles

Una professora denuncia discriminació pel fet de ser mare sota l'empara del Decret de plantilles

Font informació: Diari de Girona

Una docent a títol particular i els serveis jurídics de CCOO busquen una fórmula per denunciar greuges fruit de l'aplicació de decrets que donen poder i autonomia a les direccions de centre a l'hora de decidir determinats nomenaments

29.10.2018 | 00:40

La direcció d'un centre educatiu públic té la potestat legal de definir llocs de treball, de proposar requisits de titulació i de capacitació per ocupar determinades places i de decidir quines s'han de cobrir amb perfils professionals singulars, segons estableix el Decret d'Autonomia dels centres aprovat el 2010. Quatre anys més tard, una altra disposició que regula les plantilles li va donar competències perdefinir requisits per a feines específiques, intervenir en el nomenament de personal interí i fer propostes per a destinacions provisionals en llocs específics i temporals. Ambdós decrets deriven de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que el Parlament va aprovar el juliol del 2009 i que s'ha aplicat amb reticències, sobretot sindicals, pel poder que donen a les persones que ocupen les direccions.
En aquest marc legal s'encaixa la situació que afecta una professora de Secundària de Girona que, després d'una dècada de substitucions i d'interinatges, considera que ha patit una discriminació relacionada amb la seva condició de mare i emparada pel marge de maniobra que la LEC dona a les direccions.
El curs passat, aquesta docent amb l'especialitat de Geografia i Història no va poder incorporar-se a l'institut on tenia assignat un interinatge a l'aula d'acollida; primer, per complicacions relacionades amb l'embaràs del seu tercer fill i, després, per una malaltia greu del nadó. Durant els deu anys anteriors, la professora, que té dos perfils professionals acreditats per Ensenyament (Metodologies amb enfocament globalitzat i Diversitat), va treballar en centres de diferents municipis gironins i, tal com preveu el sistema, va canviar de destinació quan un funcionari va reclamar la plaça que ocupava. Un bagatge habitual per als docents inscrits a la borsa de personal interí, on ella ocupa el número 7.551, i que el curs 2017-18 la va fer canviar d'institut.
El setembre del 2017, però, només va acudir uns dies a la feina perquè el metge li va prescriure la baixa laboral, fins que va donar a llum al desembre. Poc després del naixement, una bronquiolitis aguda va obligar a ingressar el nen onze dies a la Unitat de Cures Intensives pediàtrica de l'Hospital Dr. Josep Trueta. Un cop superada aquesta primera complicació de salut i quan l'infant tenia dos mesos, l'aparició dels primers indicis d'una malaltia neurològica que afecta els ulls, un nistagme ocular, va tornar a portar la família a urgències. A partir d'aquí es va obrir un llarg procés de proves mèdiques i d'incertesa, fins que l'equip mèdic va descartar la presència d'un tumor o altres afeccions i va emetre el diagnòstic definitiu.
Amb tot això, s'acostava el maig del 2018 i l'acabament de la baixa i les compactacions de jornada per maternitat previstes per l'administració. «El nen tenia 4 mesos i mig, s'havien descartat les possibilitats més greus, però els informes de pediatria encara es referien a una ceguera en estudi i estàvem amb l'angoixa» de saber si quedaria cec, recorda la mare. A aquelles alçades de l'any, explica, ignoraven l'abast definitiu d'una patologia que, segons els especialistes, podia suposar una pèrdua de la visió propera al 30% o arribar al 70%; i combinaven les visites pediàtriques a un neurooftalmòleg a Barcelona, una neuròloga al Trueta i al Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (Cediap) de l'ONCE. Tots els experts coincidien en què la criatura tindria més opcions per augmentar la capacitat visual com més estimulació rebés i, «si et diuen això –explica–, jo no podia deixar el nen amb una cangur». Val a dir que la família es completa amb dos fills de 9 i 7 anys, ambdós amb necessitats educatives especials ja que tenen altes capacitats.

Compromís incomplert

Per aquest motiu, a finals d'abril va reunir-se amb el director del centre on tenia assignat l'interinatge per explicar-li la situació, davant la qual es va mostrar comprensiu, igual que en contactes posteriors. Li va demanar el currículum, li consta que va sol·licitar referències laborals –bones– i li va «manifestar en nombroses ocasions que no patís, que "el primer és el primer"», donant-li a entendre que en la petició de places per al curs vinent podia sol·licitar el seu institut perquè en demanaria la continuïtat.
«Aleshores, vaig poder dedicar-me amb cos i ànima a la cura del meu fill», va escriure la docent en una extensa carta que al juliol va enviar per correu electrònic al director territorial d'Ensenyament a Girona, Martí Fonalleras, i que el 24 de setembre va entrar al registre del Departament. Ho va fer al costat de còpies d'altres escrits adreçats al Comitè Assessor d'Ètica Pública de la Generalitat, a la secretària general del Departament d'Ensenyament i al seu subdirector general de Plantilles, Provisió i Nòmines. La documentació es complementava amb les certificacions mèdiques del seu fill petit i la resolució de reconeixement del grau de discapacitat, que la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies va certificar el 29 d'agost i que valora «les seqüeles permanents en la vida diària» de malalties com el nistagme ocular. Reconeix un grau de discapacitat del 36% que es revisarà l'any 2022.
L'incompliment del compromís verbal adquirit amb ella, i que va descobrir l'últim dia previst al sistema (20 de juny) per confirmar un docent o no, la va portar a adreçar-se al màxim responsable d'Ensenyament a Girona. El director del centre on mai va poder incorporar-se a l'aula d'acollida li va notificar per telèfon que, per a la seva plaça, sol·licitaven un professor substitut que el curs passat havia impartit una altra matèria i que, segons apunta ella, supera el número 26.000 a la borsa d'interins. «A mi no em van poder valorar com a docent per un problema de salut de primer ordre», lamenta l'afectada; que en l'escrit a Fonalleras denunciava que la decisió no se li havia comunicat degudament i que la direcció «tenia l'obligació moral de notificar-me que no comptava amb mi», perquè «tingués les mateixes oportunitats que la resta d'integrants de la borsa per disposar d'una plaça el curs 2018-19».
Abans de saber què passaria, va seguir els procediments del Departament i va omplir el llistat de preferències per als nomenaments provisionals, on li va tocar l'opció 50, a Tordera; sempre ha posat les 60 possibilitats del formulari i, si aquest cop no ho hagués fet, probablement hauria tornat a fer substitucions. Després va confiar en les assignacions de juliol, però en totes les comarques gironines només es van adjudicar 10 places a jornada sencera de la seva especialitat. Com a interina, explica, ha treballat en poblacions lluny del seu lloc de residència, Girona, però «amb la problemàtica que tinc amb el meu fill, ara hauria d'estar a prop de casa. Jo necessitava treballar, però amb aquestes condicions m'ho posen molt difícil». I subratlla que les mares de fills amb discapacitat tenen dret a assistir a totes les visites que aquest requereixi, cosa que es complica amb una plaça laboral allunyada.

Després d'acudir al servei de mediació del Departament de Justícia, a l'agost, els Serveis Territorials d'Ensenyament li van proposar dues vies, demanar una excedència o una reducció de jornada, que impliquen una pèrdua de sou incompatible amb les necessitats econòmiques d'una família nombrosa com la seva. A l'escrit remès al subdirector general de Plantilles, Provisió i Nòmines, la docent preguntava per les conseqüències del Decret de plantilles «per al personal interí amb molts anys de serveis prestats, confirmats any rere any, sense cap informe de no continuïtat», ja que aquesta disposició autoritza les direccions de centre a prendre decisions com la que l'afecta a ella i a d'altres professionals, que solen callar per evitar més perjudicis. Aquesta mateixa inquietud l'ha transmès a Martí Fonalleras en les diferents trobades que han mantingut, de qui en valora positivament l'atenció rebuda, però lamenta que no tingui capacitat de maniobra. Diari de Girona ha demanat, sense èxit, parlar amb el director territorial sobre aquesta qüestió.
La professora també s'ha sentit molt acollida per la secretària general d'Ensenyament, Núria Cuenca, que en un correu electrònic enviat el 10 de setembre li mostrava solidaritat amb la seva família, li assegurava que «farem els possibles per ajudar-la en tot allò que estigui a les notres mans» i li transmetia la voluntat de Fonalleras de reunir-se amb ella sempre que calgués. Ara bé, també li advertia que «és difícil revertir la situació» perquè la docent «va escollir l'opció que finalment se li va donar», un institut de Tordera on va anar l'1 de setembre però no hi ha continuat per prescripció mèdica, ja que té la baixa.
D'altra banda, el 9 d'octubre, el Síndic de Greuges –una altra instància a la qual va recórrer– li va notificar que havia demanat informació al Departament d'Ensenyament sobre «la manca de comunicació de la no continuïtat al centre» del curs passat «dins el termini i la forma establerta».
En paral·lel, l'afectada consulta advocats sobre la possibilitat de denunciar el Decret de Plantilles i els serveis jurídics de CCOO, on està afiliada, valora altres vies per afrontar el cas, ja que, en principi, no s'ha incomplert la normativa.

Article complert en Diari de Girona: Enllaç.
  • Comenta amb Blogger
  • Comenta amb Facebook
Item Reviewed: Una professora denuncia discriminació pel fet de ser mare sota l'empara del Decret de plantilles Rating: 5 Reviewed By: David T CCOO
Scroll to Top